QUÉ NERVIS JUGANT AL FUTBOLÍ!

Categoría Alevin: ATZENETA -3- VILAFAMÉS -4-

Molts nervis al final del partit els que passarem tots, en el partit que disputarem el dissabte al matí a Atzeneta, en un camp tan xicotet que pareixia que estiguérem jugant al futbolí i on poques vegades vam poder fer el nostre joc de tocar el baló, obrir a bandes,..
La primera part va ser prou tranquil·la vist lo vist en la segona. Vam tindre diverses jugades per a haver-nos ficat per davant en el marcador als pocs minuts, però la gran actuació del porter ho va impedir. Ens costava eixir de darrere i a banda estàvem un poc insegurs en defensa i porteria a l'hora de jugar el baló. Intentàvem les jugades de córner però no ens eixien, part de culpa la tenia el "mini-estadi". Va ser en el minut 16, darrere d'una bona jugada per banda esquerra entre Alex i Manel, quan este últim marcava un gran gol. Pràcticament a la jugada següent torna a ser Manel el que s'aprofita d'un rebutge i posa el 0-2 en el marcador. I així va acabar esta primera part en què vam poder haver sentenciat el partit i no vam tindre la sort de fer-ho.
L'inici de la segona part va ser una altra història, ja que ells van buscar el fàcil, que era llançaments del porter dalt i que el seu millor jugador es buscara la vida contra la nostra defensa. I açò va ser el que va passar, ens van entrar els dubtes, vam estar apàtics i molt malament en les ajudes en defensa, més la inseguretat que ens transmetia la porteria, va fer que ells, en 7 minuts ens remuntaren i es posaren amb un 3-2 a favor seu, que no reflectia per a res els mèrits d'uns i d'altres. Però encara no havíem dit nosaltres l'última paraula, i després de recompondre algunes llacunes en el nostre joc, arribava el 3-3 per mediació una altra vegada de Manel. Faltaven 15 minuts encara per a acabar el partit i van ser d'infart, i no per que ells tingueren grans ocasions, sinó perquè nosaltres no aprofitàvem cap de les moltes que teníem, fent que el porter local es lluïra en cada intervenció. Però a falta de 3 minuts l'alegria va desbordar els nostres jugadors, quan en un llançament de córner, Manuel remata de cap de forma impecable i col·loca el resultat final de 3-4.
Partit patit, però barallat i mai donat per perdut, encara que estiguérem tocats. L'important de l'aprenentatge és saber que quan caus has de saber alçar-te, i el nostre equip es va alçar.

Vos esperem a tots el diumenge que ve a les 11:00 h. a casa en el partit que ens enfrontarà amb el BORRIOL.